~ubuntu-branches/ubuntu/maverick/kde-l10n-ca/maverick-updates

<!ENTITY newpara "&lt;/p&gt;&lt;p&gt;">

<!ENTITY linkstart "&lt;a href=">

<!ENTITY linkmid ' target="_top"&gt;'>

<!ENTITY linkend "&lt;/a&gt;">

 

<!ENTITY emstart '&lt;span class="emphasis"&gt;&lt;em&gt;'>

<!ENTITY emend '&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;'>

<!-- acronym, systemitem unchanged

itemizedlist+listitem changed to simple para -->

<glossary lang="&language;" id="glossary">

 

        <glossdiv id="glossdiv-technologies">

                <glossentry id="gloss-akonadi">

                        <glossterm

>Akonadi</glossterm>

                        <glossdef

><para

>El mecanisme d'accés a les dades desades per a totes les dades PIM (Personal Information Manager -gestor de la informació personal-) en el &kde; SC 4. Un únic sistema d'emmagatzematge i sistema de recuperació permet eficiència i extensibilitat que no era possible sota &kde; 3, cadascun dels components PIM disposava del seu propi sistema. Tingueu en compte que l'ús d'Akonadi no canvia el format de les dades desades (vCard, iCalendar, mbox, maildir, &etc;) -simplement només proporciona una nova forma d'accedir i actualitzar les dades-.&newpara; Els principals motius per al disseny i desenvolupament d'Akonadi són de naturalesa tècnica, &ead; el disposar d'una manera única per a l'accés a les dades PIM (contactes, calendaris, correus electrònics...) de diferents aplicacions (&pex; &kmail;, &kword;, &etc;), eliminant així la necessitat d'escriure codi semblant aquí i allà.&newpara; Un altre objectiu és part d'aplicacions IGU com &kmail; des de l'accés directe a recursos externs com el correu de servidors -aquest va ser un important motiu per informes-d'error/desitjos pel que fa al rendiment/capacitat_de_resposta en el passat.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://pim.kde.org/akonadi/"&linkmid;Akonadi per al PIM de KDE&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Akonadi"&linkmid;Viquipèdia: Akonadi&linkend;&newpara; &linkstart;"http://techbase.kde.org/Projects/PIM/Akonadi"&linkmid;Techbase - Akonadi&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-gui"

>&IGU;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-arts">

                        <glossterm

>ARts</glossterm>

                        <glossdef

><para

>El marc de so en el &kde; 2 i 3. La seva naturalesa tasca-simple ha causat problemes quan es trobaven dues fonts de so. A l'escriptori &plasma; es substitueix per Phonon.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/ARts"&linkmid;Viquipèdia: aRts &linkend;&newpara; &linkstart;"http://www.arts-project.org"&linkmid;Pàgina web de ARts&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-phonon"

>Phonon</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-dbus">

                        <glossterm

>D-Bus</glossterm>

                        <glossdef

><para

>D-Bus o Desktop Bus és un sistema de missatges de servei-intern. Desenvolupat per &RedHat;, que va ser fortament influenciat pel DCOP de &kde; 3, al que substitueix. La majoria de sistemes operatius POSIX suporten D-Bus, i existeix un port per a Windows. És usat per Qt 4 i GNOME.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://freedesktop.org/wiki/Software/dbus/"&linkmid;FreeDesktop.org: What is D-Bus?&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/D-Bus"&linkmid;Viquipèdia: D-Bus&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-dcop"

>&DCOP;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-gnome"

>GNOME</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-qt"

>&Qt;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-dcop">

                        <glossterm

>DCOP</glossterm>

                        <glossdef

><para

><acronym

>DCOP</acronym

>, vol dir Desktop COmmunication Protocol -protocol de comunicació de l'escriptori-, és un inter-processos lleuger i un component de programari per al sistema de comunicació usat en &kde; 3. Substituït amb &DBus; al &kde; SC 4.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/DCOP"&linkmid;Viquipèdia: DCOP&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-dbus"

>D-Bus</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-flake">

                        <glossterm

>Flake</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Flake és una biblioteca de programació que s'usa en &koffice; 2. Funcionalment, ofereix «formes» per a mostrar el contingut i eines per a manipular el contingut. Les «formes» es poden apropar o rotar i es poden agrupar per a treballar com una única «forma», al voltant de la qual el flux de text és possible.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://wiki.koffice.org/index.php?title=Flake"&linkmid;KOffice Wiki: Flake&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>KParts</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-ghns">

                        <glossterm

>Obtén novetats candents</glossterm>

                        <glossdef

><para

>&emstart;G&emend;et &emstart;H&emend;ot &emstart;N&emend;ew &emstart;S&emend;tuff (GHNS -Obtén novetats candents-) és un estàndard obert que facilita als usuaris a descarregar i instal·lar diverses extensions per a les seves aplicacions. La nostra implementació de GHNS és usada per &plasma; (per exemple, per a obtenir nous temes d'escriptori), i per moltes aplicacions i estris.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://ghns.freedesktop.org"&linkmid;Home of GHNS&linkend;&newpara; &linkstart;"http://lwn.net/Articles/227855/"&linkmid;An article on GHNS in &kde; SC 4&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-ghnsaccr">

                        <glossterm

>GHNS</glossterm>

                        <glossdef

><para

><acronym

>GHNS</acronym

> és l'acrònim de Get Hot New Stuff «Obtén novetats candents».</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-ghns"

>Obtén novetats candents</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-khtml">

                        <glossterm

>KHTML</glossterm>

                        <glossdef

><para

>KHTML és el motor de renderitzat &HTML; per a l'escriptori &plasma; &kde;, com l'usat pel navegador &konqueror;. També proporciona una KPart que permet a totes les aplicacions del &kde; el mostrar contingut web. Una nova introducció, &Qt; WebKit és també per al desenvolupament d'aplicacions de Plasma i altres.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-konqueror"

>&konqueror;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>KParts</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-webkit"

>WebKit</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kiosk">

                        <glossterm

>Kiosk</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Kiosk és un marc de treball per a restringir les capacitats de l'usuari sobre un sistema de plataforma &kde;, ideal per al seu ús en entorns restrictius com cibercafès. És present al &kde; 3 i &kde; 4, però l'eina d'administració, <application

>Kiosktool</application

> només es troba al &kde; 4. Es pot ser usar per a configurar les aplicacions del &kde; 4, o es poden mantenir les configuracions kiosk editant els fitxers de configuració manualment.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

> (&kde; &emstart;Sy&emend;tem &emstart;Co&emend;nfiguration &emstart;Ca&emend;che) és un cau de configuració que, per exemple, garanteix el ràpid accés a les entrades del menú.</para>

                <glossentry id="gloss-nepomuk">

                        <glossterm

>Nepomuk</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Nepomuk és l'acrònim de &emstart;N&emend;etworked &emstart;E&emend;nvironment for &emstart;P&emend;ersonalized, &emstart;O&emend;ntology-based &emstart;M&emend;anagement of &emstart;U&emend;nified &emstart;K&emend;nowledge («Entorn de xarxa per a personalitzar, basada en l'ontologia de gestió unificada de coneixement»). Nepomuk té com a objectiu eliminar les barreres artificials entre la informació per a permetre la classificació dinàmica, organització i presentació de dades a l'usuari. Ja sigui descarregada d'Internet, rebuda en un correu electrònic o escrita en una nota, la informació és a l'abast i amb l'etiqueta de dades intel·ligents.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Semantic_desktop"&linkmid;Viquipèdia: Semantic Desktop&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/NEPOMUK_(framework)"&linkmid;Viquipèdia: NEPOMUK framework&linkend;&newpara; &linkstart;"http://nepomuk.semanticdesktop.org/xwiki/bin/view/Main1/"&linkmid;NEPOMUK website&linkend;&newpara; &linkstart;"http://nepomuk.kde.org/discover/user"&linkmid;NEPOMUK KDE&linkend;&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Nepomuk"&linkmid;Userbase Nepomuk page&linkend;</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-phonon">

                        <glossterm

>Phonon</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Una API multimèdia multi-plataforma, interfície per a connectar amb les plataformes existents, com ara motors gstreamer i xine. &kde; 2 i 3 depenen de aRts per al so. Phono el substitueix.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Phonon_(KDE)"&linkmid;Viquipèdia: Phonon (KDE)&linkend;&newpara; &linkstart;"http://phonon.kde.org"&linkmid;Lloc web de Phonon&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-arts"

>&arts;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-solid">

                        <glossterm

>Solid</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Solid proporciona una única API per a l'administració de maquinari. El maquinari s'agrupa en «dominis». Atès que els dorsals per a Solid són connectables, Solid ajuda als desenvolupadors d'aplicacions a escriure menys codi, i és independent de la plataforma.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://solid.kde.org"&linkmid;Discover Solid&linkend;</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-threadweaver">

                        <glossterm

>Threadweaver</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Aquesta biblioteca de programació per fils estén la disponibilitat entre els processadors de múltiples nuclis tan com sigui possible, donant-los prioritat abans de fer cua per a la seva execució. ThreadWeaver proporciona una interfície de treball d'alt nivell per a programar en multiprocés.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://www.englishbreakfastnetwork.org/apidocs/apidox-kde-4.0/kdelibs-apidocs/threadweaver/html/Why.html"&linkmid;Why Multithreading?&linkend;</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-webkit">

                        <glossterm

>WebKit</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Motor de renderitzat HTML, procedent d'una branca de KHTML. Aprovada per <trademark

>Apple</trademark

> i desenvolupat per a <trademark

>Safari</trademark

>. Webkit porta tota la funcionalitat de nou a &kde; SC 4, on està disponible a través de &Qt;.&newpara; Més informació: &newpara; &linkstart;"http://webkit.org/"&linkmid;WebKit home page&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Webkit"&linkmid;Viquipèdia: WebKit&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>KHTML</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

        <glossdiv id="glossdiv-xorg">

>X.Org</title>

>Si es menciona en el context del &kde;, antialiàsing sovint significa el suavitzat dels tipus de lletra visibles a la pantalla. La versió 3.3 de &Qt; o posteriors, usada conjuntament amb X.Org fa possible aquest efecte sota el &kde;.</para>

                <glossentry id="gloss-dolphin">

                        <glossterm

>Dolphin</glossterm>

                        <glossdef

><para

>El gestor de fitxers per omissió de &kde; SC 4. Compta amb un plafó lateral (Llocs), però la navegació es fa principalment sobre de la finestra principal. La divisió de finestres és possible, i les vistes es poden aplicar a finestres individuals. Muntar i desmuntar dispositius <acronym

>USB</acronym

> es pot fer en el plafó lateral. Es poden afegir altres directoris al plafó «Llocs». També és possible una vista d'arbre.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Dolphin_(software)"&linkmid;Viquipèdia: Dolphin&linkend;&newpara; &linkstart;"http://introducingkde4.blogspot.com/2007/12/dolphin.html"&linkmid;Introducing KDE 4 Blog - Dolphin&linkend;&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Tutorials/File_Management"&linkmid;Userbase: File Management Tutorial&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-konqueror"

>&konqueror;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kinfocenter">

                        <glossterm

>KInfoCenter</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Kinfocenter es va originar com a part de Kcontrol des del KDE 3.1. En KDE SC 4 s'està substituint per mòduls configurats en el Sistema de Configuració, sobretot Solid, i està sent presentada de nou com una aplicació en el &kde; SC 4.5.&newpara; Més informació: &newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Kinfocenter"&linkmid;Viquipèdia: KInfoCenter&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-solid"

>Solid</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-systemsettings"

>&systemsettings;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-konqueror">

                        <glossterm

>&konqueror;</glossterm>

                        <glossdef

><para

>&konqueror; és un navegador web, visor d'imatges, gestor de fitxers i molt més, i una part central del projecte &kde;. Podeu trobar més informació quant al &konqueror; a &linkstart;http://www.konqueror.org"&linkmid;www.konqueror.org&linkend;.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-krunner">

                        <glossterm

>KRunner</glossterm>

                        <glossdef

><para

>La mini-línia d'ordres a la qual s'accedeix des del menú clàssic, la combinació de tecles &Alt;+<keycap

>F2</keycap

>, o feu clic dret a l'escriptori. En &kde; SC 4 amb part d'un nom es mostraran tots els resultats possibles.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Tutorials/Krunner"&linkmid;UserBase: KRunner Usage&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kwin">

                        <glossterm

>KWin</glossterm>

                        <glossdef

><para

>KWin és el gestor de finestres. Aquí és on la decoració de les finestres es pot canviar i aplicar temes. &kde; SC 4 s'estén KWin per donar suport als efectes de composició 3D a l'escriptori.&newpara; Més informació: &newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/KWin"&linkmid;UserBase: KWin&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-xserver"

>&X-Server;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-minicli">

                        <glossterm

>Mini-CLI</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Mini &emstart;C&emend;ommand &emstart;L&emend;ine &emstart;I&emend;nterface. Sinònim per a KRunner.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-krunner"

>KRunner</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-pager">

                        <glossterm

>Paginador</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Un paginador «pager» és un petit programa o aplet del plafó que mostra la posició de les finestres a l'escriptori i si teniu diversos escriptoris virtuals us ofereix una visió general sobre tots.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kickoff"

>Kickoff</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kicker"

>Kicker</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-panel"

>Plafó</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-virtualdesktops"

>Escriptoris virtuals</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kinfocenter"

>KInfoCenter</glossseealso

> </glossdef>

                <glossentry id="gloss-activities">

                        <glossterm

>Activitats</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Les activitats són un conjunt d'estris &plasma; que tenen el seu propi fons d'escriptori.&newpara; Un xic com escriptoris virtuals, però no del tot. Per exemple teniu una «activitat laboral» amb canals RSS, una nota amb el vostre TODO, una vista de carpeta amb fitxers relacionats, i un fons d'escriptori subtil.&newpara; Al costat, teniu una «activitat de temps lliure», amb vistes prèvies de fotos en família i els gossos, canals RSS dels blocs favorits, una vista de carpeta que mostra la col·lecció de pel·lícules, un aplet de twitter i, per descomptat, Iron Maiden com a fons d'escriptori que m'han agradat des principis dels 80.&newpara; A les 17.00 hores es canvia d'«activitat laboral» a «activitat de temps lliure».&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-virtualdesktops"

>Escriptoris virtuals</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-containment">

                        <glossterm

>Contenidor</glossterm>

                        <glossdef

><para

>El contenidor és un grup de nivell superior d'estris. Cada contenidor gestiona les dades d'aspecte i configuració del seu conjunt d'estris independentment d'un altra.&newpara; El resultat final és que es poden agrupar estris dins d'un contenidor d'acord amb la importància del seu patró de treball, en comptes de mitjançant l'agrupació del directori.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-widget"

>Estri</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-extender">

                        <glossterm

>Extensor</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Els extensors són un tipus especial d'emergent que per exemple pot sorgir d'un plafó &plasma;. Extensor té peces desmuntables. Els extensors són un nou concepte que va arribar a &plasma; per &kde; 4.2.El Kuiserver (la interfície que recull tots els treballs de llarga execució i els disposa en una finestra) farà ús dels extensors perquè pugueu separar tasques diferents i supervisar el seu progrés per separat.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-gnome">

                        <glossterm

><acronym

>GNOME</acronym

></glossterm>

                        <glossdef>

                                <para

>&emstart;G&emend;NU &emstart;N&emend;etwork &emstart;O&emend;bject &emstart;M&emend;odel &emstart;E&emend;nvironment, un dels &IGU; líders a &UNIX;.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-gui"

>&GUI;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

>Abreviació de &emstart;G&emend;raphical &emstart;U&emend;ser &emstart;I&emend;nterface (interfície gràfica d'usuari). Tots els entorns d'escriptori (com ara el &kde;) són un &IGU;. La majoria dels &IGU; proporcionen funcionalitats per al ratolí i/o les finestres per a manipular els programes.</para>

                <glossentry id="gloss-homedirectory">

                        <glossterm

>Directori inici</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Aquest és el lloc en el sistema a on es desen tots els vostres fitxers. Els podeu escriure fora d'aquesta carpeta, però totes les aplicacions estan configurades per proposar-la com a lloc per omissió. I això és més fàcil, quan deseu les vostres coses aquí.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Home_directory"&linkmid;Viquipèdia: Home Directory&linkend;</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-dolphin"

>&dolphin;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

>Abreviatura de <quote

>, un &IGU; líder per a sistemes basats en &UNIX;. Podeu trobar informació més detallada a &linkstart;"http://www.kde.org"&linkmid;www.kde.org&linkend;.&newpara; &kde; és més que un programari. És una comunitat formada per programadors, traductors,col·laboradors, artistes, escriptors, distribuïdors i usuaris de tot el món. El nostre equip de tecnologia internacional s'ha compromès a crear el millor programari lliure per a l'escriptori. I no només els contribuents, però els usuaris i aficionats del programari de &kde; es poden trobar al llarg de tot el planeta, ajudant a altres usuaris, difonent les notícies, o simplement gaudint de l'experiència.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-gui"

>&GUI;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kicker">

                        <glossterm

><acronym

>&kicker;</acronym

></glossterm>

                        <glossdef>

                                <para

>En &kde; 3, la barra era ubicada, usualment a la part inferior de la pantalla (A vegades anomenada el Plafó), a on es troben els llançadors d'aplicacions, el Paginador, i els botons per executar algunes aplicacions.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-panel"

>Plafó</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kickoff">

                        <glossterm

><acronym

>&kickoff;</acronym

></glossterm>

                        <glossdef>

                                <para

>En &kde; SC 4 (i algunes versions finals de &kde; 3), un menú de llançament en el qual les aplicacions s'ordenen per grups funcionals. «Favorits» substitueix el «Aplicacions més usades» en el Menú clàssic, i s'hi poden afegir aplicacions. Fer clic dret també ofereix la possibilitat d'afegir aplicacions a l'escriptori o al plafó. El ràpid accés a una aplicació menys usada pot ser per a la caixa cerca. S'està treballant en altres menús, ja que &kde; SC 4 es pot usar amb més d'un llançador, s'ha de requerir.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://home.kde.org/~binner/kickoff/sneak_preview.html"&linkmid;Kickoff Sneak Preview&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-pager"

>Paginador</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-panel"

>Plafó</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-oxygen">

                        <glossterm

><acronym

>Oxygen</acronym

></glossterm>

                        <glossdef>

                                <para

>Oxygen és el tema per omissió de &kde; SC 4. Dissenyat per portar «una alenada d'aire fresc» a l'escriptori eliminant el simplista, icones animades, i la substitució per un tema net i amb icones de qualitat fotogràfica. Oxygen usa una paleta sense saturació per prevenir que les icones es converteixin en una distracció i usa detallats gràfics escalables (SVG).&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Oxygen_Project"&linkmid;Viquipèdia: Oxygen Project&linkend;&newpara; &linkstart;"http://www.oxygen-icons.org/?cat=3"&linkmid;Oxygen Icons&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-ksvg"

>KSVG</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kicker"

>&kicker;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kickoff"

>&kickoff;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-plasma">

                        <glossterm

>Plasma</glossterm>

                        <glossdef

><para

>En &kde; SC 4 l'escriptori &plasma; substitueix KDesktop, &kicker; i el motor d'estris SuperKaramba. Els applets s'anomenen Plasmoids, i van des de estris d'informació a les mini-aplicacions, com ara una calculadora o un diccionari. Estris d'altres fonts, com els estris SuperKaramba o <trademark

>Google</trademark

>. Els Gadgets també són compatibles.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Plasma_(KDE)"&linkmid;Viquipèdia: Plasma&linkend;&newpara; &linkstart;"http://plasma.kde.org/cms/1107/"&linkmid;Plasma website&linkend;&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Tutorials/TweakingPlasma"&linkmid;Tweaking Plasma&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kicker"

>&kicker;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-widget"

>Estri</glossseealso

> </glossdef>

>Extracció «ripping»</glossterm>

                <glossentry id="gloss-virtualdesktops">

                        <glossterm

>Escriptoris virtuals</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Un concepte popular de &UNIX; basat en gestors de finestres és el de escriptoris virtuals. Això significa que no només teniu una pantalla en la qual podeu disposar les finestres, ja que disposeu de diversos escriptoris. En canviar a un escriptori diferent (en general amb un paginador) només veureu les finestres que s'han iniciat en aquest o les que s'hi ha mogut. Una finestra també es pot fer «fixa» el que significa que apareix en tots els escriptoris virtuals.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kickoff"

>&kickoff;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-pager"

>Paginador</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-zui">

                        <glossterm

><acronym

>ZUI</acronym

></glossterm>

                        <glossdef

><para

>La interfície d'usuari apropa/allunya «Zooming User Interface». &emstart;Allunyant la imatge, els usuaris poden obtenir una visió general de tots els grups objecte que han fet. Aquests grups poden reflectir els projectes en els que s'està treballant, de manera que es poden mantenir diferents conjunts de fitxers organitzats, &etc; Mantenint el punter a sobre o fent clic en un d'aquests grups quan està allunyada, els usuaris poden obtenir una vista prèvia/instantània del que hi ha al grup, o apropa aquest grup per a que es mostri a la mida màxima sobre la pantalla física.&emend; -- Aaron Seigo&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://userbase.kde.org/Plasma"&linkmid;Plasma FAQ&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-ksvg"

>KSVG</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

>) que s'usen per a construir l'escriptori. Podeu trobar més informació a sobre de &Qt; a &linkstart;"http://qt.nokia.com/"&linkmid;http://qt.nokia.com/&linkend;.</para>

                <glossentry id="gloss-git">

                         <glossterm

>Git</glossterm>

                          <glossdef

><para

>Git és una codi obert i lliure, un sistema distribuït per al control de versions dissenyat per a manejar tot, des de petits projectes a molt grans amb velocitat i eficiència.&newpara; Cada clon de Git és una font de ple dret amb la història completa i plena capacitat de seguiment de la revisió, no depèn de l'accés a la xarxa o un servidor central. Treballar-hi fent branques i barreja és fàcil i ràpid de fer.&newpara; Git s'utilitza per al control de versions de fitxers, igual que les eines com Mercurial, Bazaar, Subversion, CVS, Perforce i Visual SourceSafe.&newpara; Es va decidir que Git serà el sistema de control de versions principals de &kde;, la substitució de SVN. S'ha utilitzat ja en alguns projectes &kde; com Konversation i Amarok.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://git-scm.com/"&linkmid;Git Homepage&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-svn"

>SVN</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

>. El &kde; (internacionalització del &kde;), permet molts idiomes diferents i diferents tècniques i18n faciliten la traducció a tots aquests idiomes de la &IGU; així com de la documentació que acompanya al &kde;. Hi ha més informació disponible a sobre del procés i18n a &linkstart;"http://l10n.kde.org"&linkmid;l10n.kde.org&linkend;.</para>

                <glossentry id="gloss-kross">

                        <glossterm

>Kross</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Kross és un entorn de treball per a crear scripts, ens permet el suport a múltiples llenguatges d'script. En el futur un sistema de connectors permetrà el suport d'altres llenguatges.</para>

                                <glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso>

                        </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kdom">

                        <glossterm

>KDOM</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Un mòdul de KPart per a crear <acronym

>DOM</acronym

> a KHTML (&emstart;D&emend;ocument &emstart;O&emend;bject &emstart;M&emend;odel) de manera que aquest sigui capaç de representar totes les aplicacions disponibles. KSVG2 es basa en KDOM per a &kde; SC 4.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-khtml"

>KHTML</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>KParts</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-khtml"

>KSVG</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kjs">

                        <glossterm

>KJS</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Motor de JavaScript a la plataforma &kde;.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>KParts</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-plasma"

>&plasma;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-ksvg">

                        <glossterm

>KSVG</glossterm>

                        <glossdef

><para

>KSVG habilita el suport per a gràfics vectorials escalables en un navegador KHTML. KSVG2 estén això per al &kde; SC 4.</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-khtml"

>KHTML</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>KParts</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-soprano">

                        <glossterm

>Soprano</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Soprano és un subprojecte de Nepomuk, proporcionant un repositori per a la informació recollida, com etiquetes, valoracions, &etc; Això fa la informació disponible a l'Strigi.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Soprano_(KDE)"&linkmid;Viquipèdia: Soprano&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-nepomuk"

>Nepomuk</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-strigi"

>Strigi</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry

>       

                <glossentry id="gloss-strigi">

                        <glossterm

>Strigi</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Un dimoni de recerca profunda a indexats, Strigi ha de ser ràpid i lleuger. També utilitza hash SHA-1, que l'ajudarà en la identificació dels fitxers duplicats.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Strigi"&linkmid;Viquipèdia: Strigi&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-kde"

>&kde;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-nepomuk"

>Nepomuk</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-soprano"

>Soprano</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-svn">

                         <glossterm

                          <glossdef

><para

>Abreviació per a &emstart;Subversion&emend;, un sistema per al control de versions. El <acronym

> anònim en &linkstart;"http://developer.kde.org/source/anonsvn.html"&linkmid;http://developer.kde.org/source/anonsvn.html&linkend;.&newpara; Més informació a sobre del <acronym

> està disponible en &linkstart;"http://subversion.tigris.org/"&linkmid;http://subversion.tigris.org/&linkend;.</para>

                          <glossseealso otherterm="gloss-git"

>Git</glossseealso>

                          </glossdef>

                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-xmlgui">

                        <glossterm

>XMLGUI</glossterm>

                        <glossdef

><para

>Un entorn de treball per a programadors per al disseny de la interfície d'usuari. És àmpliament utilitzat per KParts.&newpara; Més informació:&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/XMLGUI"&linkmid;Viquipèdia: XMLGUI&linkend;&newpara; &linkstart;"http://en.wikipedia.org/wiki/Qt_Style_Sheets"&linkmid;Viquipèdia: Qt Style Sheets&linkend;</para>

<glossseealso otherterm="gloss-gui"

>&GUI;</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"

>Kparts</glossseealso

> <glossseealso otherterm="gloss-qt"

>&Qt;</glossseealso

> </glossdef>

                </glossentry>

>&emstart;R&emend;equest &emstart;F&emend;or &emstart;C&emend;omment (Requeriment de comentaris). Un mode habitual de publicar idees de nous protocols o procediments per a ser avaluats per la comunitat d'Internet. Encara que els <acronym

>RFC</acronym

> no són obligatoris, moltes aplicacions intentant adherir-se als mateixos, una vegada aprovats per la comunitat.&newpara; Per a més informació a sobre dels <acronym

>RFC</acronym

> podeu trobar-la a &linkstart;"http://www.rfc-editor.org"&linkmid;la pàgina web dels RFC&linkend;.</para>

>&emstart;S&emend;erver &emstart;M&emend;essage &emstart;B&emend;lock (Bloc de missatges del servidor). Un protocol de xarxa usat per les xarxes de &Microsoft; &Windows; per a accedir a sistemes de fitxers d'altres ordinadors.</para>

>&emstart;I&emend;nternet &emstart;R&emend;elay &emstart;C&emend;hat. Un protocol definit en el <acronym

>Màquina</glossterm>

&glossary-kdeprinting; </glossary>