2
<!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN"
4
<!ENTITY kdebugdialog "<application
5
>KDebugDialog</application
7
<!ENTITY kappname "&kdebugdialog;">
8
<!ENTITY % addindex "IGNORE">
9
<!ENTITY % Catalan "INCLUDE"
10
> <!-- change language only here -->
15
<book lang="&language;">
18
>El manual de &kdebugdialog;</title>
22
>&David.Faure; &David.Faure.mail;</author>
23
&traductor.Antoni.Bella;
29
>0.03.00</releaseinfo>
33
>Aquest document descriu &kdebugdialog;.</para>
40
>KDebugdialog</keyword>
44
<chapter id="Introduction">
46
>Què és &kdebugdialog;?</title>
49
>Es tracta d'una caixa de diàleg per a gestionar missatges de diagnosi en temps d'execució. </para>
52
>Si simplement inicieu <command
53
>kdebugdialog</command
54
>, veureu una llista d'<quote
56
> que es poden deshabilitar o habilitar. Una crida <function
57
>kDebug(àrea)</function
58
> en el codi només mostrarà alguna cosa en l'eixida de depuració si dita àrea està habilitada.</para>
62
>Tingueu en compte que kWarning, kError i kFatal sempre apareixeran, pel qual val a dir que NO estan controlats per aquest arranjament. </para
73
>Les àreas per a les que s'haurà de generar una eixida. Cada missatge que no sigui anomenat aquí simplement no serà generat (a menys que aquest camp romangui buit, que és el valor per omissió, el qual voldrà dir que s'hauran de generar tots els missatges). Aquí podeu introduir diverses àreas separades per comes, i també podeu usar rangs d'àrea amb la sintaxi inici-final. D'aquesta manera, una entrada vàlida podria ser: 117,214-289,356-359,221. No feu ús d'espais en blanc.</para>
79
>Si l'inicieu amb <command
80
>kdebugdialog</command
83
>, llavores podreu definir per separat cada nivell de severitat del que s'hauria de fer amb els missatges de diagnosi en aquest nivell, i el mateix per a cada àrea de depuració.</para>
86
>En el mode complet, primer haureu de seleccionar l'àrea de depuració en la que esteu interessat des de la llista desplegable de la part superior.</para>
89
>Independentment podeu establir l'eixida per a diversos tipus de missatges:</para>
113
>Error fatal</guilabel
119
>Per a cadascun d'aquests tipus podeu establir el següent:</para>
125
>Sortida a:</guilabel
129
>En aquesta caixa combo, podeu escollir a on s'hauran de dirigir els missatges d'eixida. Les possibilitats són: <quote
132
>Caixa de missatge</quote
134
>Intèrpret de comandaments</quote
135
> (significa stderr) i <quote
137
>. Si us plau, no dirigiu els missatges amb errors fatals cap al syslog a menys que sigueu l'administrador del sistema. L'eixida per omissió és <quote
138
>Caixa de missatge</quote
147
>Nom de fitxer:</guilabel
151
>Això només està habilitat quan heu escollit <quote
153
> com a eixida i serveix per a proporcionar el nom d'aquest fitxer (el qual s'interpreta com la ruta relativa cap la carpeta actual). El nom per omissió és <filename
154
>kdebug.dbg</filename
161
>A part d'això, també podeu marcar la caixa de selecció <guilabel
162
>Atura per errors fatals</guilabel
163
>. En aquest cas, si es genera un missatge de diagnosi amb un nivell de gravetat <computeroutput
164
>KDEBUG_FATAL</computeroutput
165
>, l'aplicació abortarà amb una senyal SIGABRT després de generar el missatge.</para>
168
>Quan tanqueu el diàleg prement <guibutton
170
>, les vostres entrades seran aplicades immediatament i seran desades en <filename
172
>. Quan premeu <guibutton
173
>Cancel·la</guibutton
174
>, les vostres entrades seran descartades i es restauraran les antigues.</para>
177
>Crèdits a Kalle Dalheimer per la versió original de &kdebugdialog;</para>
181
&documentation.index;
187
sgml-general-insert-case: lower