← Back to branch summary

~ubuntu-branches/ubuntu/vivid/installation-guide/vivid-proposed

« back to all changes in this revision

Viewing changes to ca/welcome/what-is-linux.xml

  • Committer: Bazaar Package Importer
  • Author(s): Frans Pop
  • Date: 2005-10-25 17:37:25 UTC
  • Revision ID: james.westby@ubuntu.com-20051025173725-aq0bm11be7bfd7rw
Tags: 20051025
http://bugs.debian.org/334925
* Mention in copyright that full GPL is included in the manual.
  Closes: #334925
* Register installed documents with doc-base.
* Minor updates in English text and translations.

Show diffs side-by-side

added added

removed removed

Lines of Context:
ca/welcome/what-is-linux.xml
 
1
<!-- retain these comments for translator revision tracking -->
 
2
<!-- original version: 28672 -->
 
3
 
 
4
 <sect1 id="what-is-linux">
 
5
 <title>Què és GNU/Linux?</title>
 
6
<para>
 
7
 
 
8
Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran
 
9
interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes.
 
10
 
 
11
</para><para>
 
12
 
 
13
Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals
 
14
necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre
 
15
instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes
 
16
i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari.
 
17
La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema
 
18
GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema
 
19
està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per
 
20
a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema
 
21
operatiu funcional, preferim utilitzar el terme <quote>GNU/Linux</quote>
 
22
per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar
 
23
<quote>Linux</quote>.
 
24
 
 
25
</para><para>
 
26
 
 
27
Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis
 
28
es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes
 
29
característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes
 
30
operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu
 
31
imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari
 
32
de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que
 
33
no cobren per fer-ho.
 
34
 
 
35
</para><para>
 
36
 
 
37
El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984,
 
38
quan la <ulink url="http://www.gnu.org/">Free Software Foundation</ulink>
 
39
va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix
 
40
anomenat GNU.
 
41
 
 
42
</para><para>
 
43
 
 
44
El projecte GNU ha desenvolupat un ampli conjunt d'eines de programari
 
45
lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix&trade; o similars, com
 
46
Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des
 
47
de les més mundanes (com copiar o suprimir fitxers del sistema) fins a les
 
48
més complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades
 
49
de documents en diferents formats).
 
50
 
 
51
</para><para>
 
52
 
 
53
Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de
 
54
Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software
 
55
Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades
 
56
en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que
 
57
Linux sigui possible.
 
58
 
 
59
</para><para>
 
60
 
 
61
El <ulink url="&url-kernel-org;">nucli Linux</ulink> va aparèixer
 
62
per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès
 
63
anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un
 
64
reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet
 
65
<userinput>comp.os.minix</userinput>. Vegeu la
 
66
<ulink url="&url-linux-history;">pàgina d'història de Linux</ulink>,
 
67
de Linux International.
 
68
 
 
69
</para><para>
 
70
 
 
71
En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de
 
72
desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança.
 
73
Hi ha un excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista
 
74
de correu del <userinput>nucli Linux</userinput> a
 
75
<ulink url="&url-kernel-traffic;">Kernel Traffic</ulink>. També podeu
 
76
trobar més informació sobre la llista de correu del
 
77
<userinput>nucli Linux</userinput> a les
 
78
<ulink url="&url-linux-kernel-list-faq;">PMF de la llista de correu del
 
79
nucli Linux.</ulink>.
 
80
 
 
81
</para><para>
 
82
 
 
83
Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu
 
84
programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una
 
85
dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris
 
86
gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels
 
87
usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a
 
88
pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden
 
89
canviar.
 
90
 
 
91
</para><para>
 
92
 
 
93
Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema,
 
94
és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és
 
95
més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges,
 
96
Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en
 
97
el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a
 
98
fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis.
 
99
 
 
100
</para>
 
101
 
 
102
 </sect1>
 
103